Foscor, molta foscor… filtrant-se dins el meu nas la obscuritat em domina, el coll em bull, la sang em crema, l’aire m’ofega… sento com corre lliure dins el meu cos apoderant-se de mi amb rapidesa. Se que no em queda temps, potser minuts, potser segons… no serveix de res aleshores pensar, no serveix de res esperar, és inevitable i no ho puc controlar. Per fi sento com els braços m’avandonen, com el cor es rendeix, com la raó em defug.
Ara si, veig el final.
Un esguinç, un trau en el pit s’obra de cop, però la pell tensa no cedeix davant la força que l’amenaça. Amb el seu últim tic-tac el rellotge marca l’hora i em deixa marxar, m’obra la porta que m’ha estat ocultant, i rere aquesta, ja m’espera ella impacient, amb capa negre i ulls de felí, es la mort, que marca el meu camí.
dilluns, 2 de juny del 2008
El gat negre I altres contes d’horror:
L’autor del llibre és l’Edgar Allan Poe, es va publicar l’any 1996 com a primera edició I la última reimpreció va ser l’any 2006. Aquest llibre esta format per varis contes de l’escriptor, aquest és un escriptor de prestigi, guanyador de molts premis i un dels millors escriptors de terror.
Totes les diferents històries tenen en comú que són macabres, amb bogeria. El gat negre va d’un home que embogeix i mata a la dona i el gat; la bota d’amontilado es un provadors de vins que enganya a un altre i el deixa emanillat a les catacumbes de casa seva, on mor; la màscara de la Mort Roja va d’un regne on una malaltia s’exten i el rei amb els qui ell vol es tanquen al palau, un dia en una festa un home extrañ vestit de la Mort Roja entra i els mata a tots, ja que no anava disfresat, era un cadàver; el pou i el pèndol és l’explicació d’un home sobre la seva experiència de quan el sentèncien a mort, eplica com ell veia les coses i com un gran pèndol tallant anava baixant per tallar-lo per la meitat, i com escapa; el cor delator va d’un noi que embogeix al veure l’ull del avi que viu amb ell i un dia el mata i l’enterra sota les rajoles, la policia parla amb ell i metre parlen el noi sent vategar el cor de l’home i crida que parin el cor i confesa;
Els personatges m’agraden perquè tene un caracter macabre, tots bojos, ho que passen per experiencies inusuals i maquiabèliques i es com escoltar la veu d’u psicopata i és molt interesant, a part que l’argument està molt ben narrat i te un punt molt tètric que als amants del terror agrada molt. Són totes narracions curtes, que donen més corda a llegir-les. L’ambientació de les històries no es igual en totes, però en si les cituacions són extranyes o son moments rars. No totes, però la majoria estan narrades en prinera persona.
Jo recomanaria aquest llibre als amants de les històries de terror i suspens, ja que si això t’agrada, es un escriptor que s’ha de llegir. Està tot molt ben narrat, i només alguns cops es complica el text, tens orientacions a peu de pàgina per si alguna expresió o paraula no la entens et posa el que vol dir. Ralment és per disfrutar.
L’autor del llibre és l’Edgar Allan Poe, es va publicar l’any 1996 com a primera edició I la última reimpreció va ser l’any 2006. Aquest llibre esta format per varis contes de l’escriptor, aquest és un escriptor de prestigi, guanyador de molts premis i un dels millors escriptors de terror.
Totes les diferents històries tenen en comú que són macabres, amb bogeria. El gat negre va d’un home que embogeix i mata a la dona i el gat; la bota d’amontilado es un provadors de vins que enganya a un altre i el deixa emanillat a les catacumbes de casa seva, on mor; la màscara de la Mort Roja va d’un regne on una malaltia s’exten i el rei amb els qui ell vol es tanquen al palau, un dia en una festa un home extrañ vestit de la Mort Roja entra i els mata a tots, ja que no anava disfresat, era un cadàver; el pou i el pèndol és l’explicació d’un home sobre la seva experiència de quan el sentèncien a mort, eplica com ell veia les coses i com un gran pèndol tallant anava baixant per tallar-lo per la meitat, i com escapa; el cor delator va d’un noi que embogeix al veure l’ull del avi que viu amb ell i un dia el mata i l’enterra sota les rajoles, la policia parla amb ell i metre parlen el noi sent vategar el cor de l’home i crida que parin el cor i confesa;
Els personatges m’agraden perquè tene un caracter macabre, tots bojos, ho que passen per experiencies inusuals i maquiabèliques i es com escoltar la veu d’u psicopata i és molt interesant, a part que l’argument està molt ben narrat i te un punt molt tètric que als amants del terror agrada molt. Són totes narracions curtes, que donen més corda a llegir-les. L’ambientació de les històries no es igual en totes, però en si les cituacions són extranyes o son moments rars. No totes, però la majoria estan narrades en prinera persona.
Jo recomanaria aquest llibre als amants de les històries de terror i suspens, ja que si això t’agrada, es un escriptor que s’ha de llegir. Està tot molt ben narrat, i només alguns cops es complica el text, tens orientacions a peu de pàgina per si alguna expresió o paraula no la entens et posa el que vol dir. Ralment és per disfrutar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
