L'ultim tic tac

Foscor, molta foscor… filtrant-se dins el meu nas la obscuritat em domina, el coll em bull, la sang em crema, l’aire m’ofega… sento com corre lliure dins el meu cos apoderant-se de mi amb rapidesa. Se que no em queda temps, potser minuts, potser segons… no serveix de res aleshores pensar, no serveix de res esperar, és inevitable i no ho puc controlar. Per fi sento com els braços m’avandonen, com el cor es rendeix, com la raó em defug.
Ara si, veig el final.
Un esguinç, un trau en el pit s’obra de cop, però la pell tensa no cedeix davant la força que l’amenaça. Amb el seu últim tic-tac el rellotge marca l’hora i em deixa marxar, m’obra la porta que m’ha estat ocultant, i rere aquesta, ja m’espera ella impacient, amb capa negre i ulls de felí, es la mort, que marca el meu camí.

El gat negre I altres contes d’horror:

L’autor del llibre és l’Edgar Allan Poe, es va publicar l’any 1996 com a primera edició I la última reimpreció va ser l’any 2006. Aquest llibre esta format per varis contes de l’escriptor, aquest és un escriptor de prestigi, guanyador de molts premis i un dels millors escriptors de terror.
Totes les diferents històries tenen en comú que són macabres, amb bogeria. El gat negre va d’un home que embogeix i mata a la dona i el gat; la bota d’amontilado es un provadors de vins que enganya a un altre i el deixa emanillat a les catacumbes de casa seva, on mor; la màscara de la Mort Roja va d’un regne on una malaltia s’exten i el rei amb els qui ell vol es tanquen al palau, un dia en una festa un home extrañ vestit de la Mort Roja entra i els mata a tots, ja que no anava disfresat, era un cadàver; el pou i el pèndol és l’explicació d’un home sobre la seva experiència de quan el sentèncien a mort, eplica com ell veia les coses i com un gran pèndol tallant anava baixant per tallar-lo per la meitat, i com escapa; el cor delator va d’un noi que embogeix al veure l’ull del avi que viu amb ell i un dia el mata i l’enterra sota les rajoles, la policia parla amb ell i metre parlen el noi sent vategar el cor de l’home i crida que parin el cor i confesa;
Els personatges m’agraden perquè tene un caracter macabre, tots bojos, ho que passen per experiencies inusuals i maquiabèliques i es com escoltar la veu d’u psicopata i és molt interesant, a part que l’argument està molt ben narrat i te un punt molt tètric que als amants del terror agrada molt. Són totes narracions curtes, que donen més corda a llegir-les. L’ambientació de les històries no es igual en totes, però en si les cituacions són extranyes o son moments rars. No totes, però la majoria estan narrades en prinera persona.
Jo recomanaria aquest llibre als amants de les històries de terror i suspens, ja que si això t’agrada, es un escriptor que s’ha de llegir. Està tot molt ben narrat, i només alguns cops es complica el text, tens orientacions a peu de pàgina per si alguna expresió o paraula no la entens et posa el que vol dir. Ralment és per disfrutar.

ELS HOMOSEXUALS PODEN ADOPTAR A CRIATURES?

Des de fa bastants anys que la possibilitat de que una parella homosexuals pogués adoptar a un nen o nena petits, era una cosa escandalosa, però per sort, fa poc es va aprovar la llei de que si que podien adoptar, i en teoria ara està premés.

Però encara ara hi ha molta gent que està en contra de l’adopció a parelles homosexuals, alguns perquè creuen que els homes no saben cuidar sols dels nens sense una dona, o altre només perquè odien o no els hi agraden els homosexuals, i ho troben algo anti natural.

L'Aliança Evangèlica anglesa va reaccionar a la decisió del Tribunal d'Ocupació de Sheffield, en el sentit que el seu dret a la llibertat religiosa «havia estat violat» per «obligar-li a supervisar casos» que impliquen concedir l'adopció de nens a parelles del mateix sexe.

El cap de Relacions Públiques de l'Aliança Evangèlica anglesa, Don Horrocks, va dir que aquesta tendència liberal que busca forçar la privatització de la fe i tolerar tot menys la creença religiosa, necessita ser detinguda abans que l'aportació cristiana sigui cada vegada més expulsada del fòrum de la vida pública.

L’1 d’abril del 2005 va ser aprovada la llei de la legalització de l’adopció a parelles homosexuals llei que va trigar molt a sortir ja que molta part de la població no estava d’acord, i encara ara molta gent esta en contra d’aquesta llei, però molta gent sobretot parelles homosexuals van lluitar molt per aconseguir-ho.

Nen geopolític mirant el naixament del nou home

1.FITXA TÈCNICA

Títol: nen geopolític mirant el naixament del nou home.

Autor: Salvador Dalí.

Any de realització: 1943

Lloc actual: The Salvador Dalí museum (San Petesburgo)

2. BIOGRAFI DEL AUTOR:

Va néixer l'11 de maig de 1904 al carrer Monturiol de la ciutat de Figueres, població situada a la comarca de l'Alt emporda^.

La mort de Gala el10 de juny de 1982 provocà el decaïment de Dalí, que a partir d'aquell moment es ressentí constantment de la seva salut. Va romandre pràcticament reclòs fins a la seva mort el 23 de gener de 1989. La major part de la seva obra va ser cedida per ell mateix al govern d'Espanya.

Noia en la finestra (1925)//El gran masturbador (1929)//L'home invisible (1929)//Els plaers il·luminats (1929)//La persistència de la memòria (1931)//Construcció tova amb mongetes bullides (1936)//Atletes còsmics (1943)//Somni causat pel vol d'una vespa al voltant d'una magrana moments abans de despertar (1944)//La meva esposa nua (1945)//La panera de pa (1945)//Les temptacions de Sant Antoni (1946)//La Madonna de Port Lligat (1950)//El Crist de Sant Joan de la Creu (1951)Galatea de les esferes (1952)//Crucifixió (1954)//Descobriment d'Amèrica (1955)// L'Últim Sopar (1955)//Dalí pintant a Gal·la per darrere (1973)

3. DESCRIPCIÓ:

En el quadre hi podem veure com de dins d’un ou que simula la terra en surt un home. Sobre del ou, bolant, hi ha com una tela verdosa que fent forma de paraigues cobreix l’ou. L’ou té els continets enganxats i Amèrica del Sud es desenganxa per sota. Amrèrica del Nord està tallada per la esquerda d’on surt l’home. L’ou té una textura flonja, tova, com si fos carn. L’home té un tros de cos fora, el braç esquerra, i el cap a dins, al igual que les cames. Els peus de l’home es veuen marcats a un extrem de l’ou, i la mà que té a fora agafa i moldeja un tros de l’ou. El cap també es veu marcat en la textura plàstica de l’esfera, i de l’esquerda que ha fet al sortir en surt una gota de sang que va a parar sobre una tela blanca que està sota.

En un cantó de l’ou es troba una dona i un nen. La dona l’assenyala amb un dit i el nen s’ho mira mitg amagat entre les cames de la dona. Aquests dos personatges tenen un físic deformat, amb les costelles molt marcades i el cos abstracta. Van nus. La dona porta unes fulles al púbis té el cap mitg girat i no mira l’ou, es com si mirés un punt més llunyà, du els cabells llarg i rinxolats tirats cap enrere i un floc de cabells que li fa de serrell per la cara. El nen al estar donant l’esquena al quadre no se li veu res, està mitg ajupit als peus de la seva “mare”, amb un genoll mitg tocant al terre i l’altre no, tè les mans envoltant les cames de la seva mare i treu el cap per el cantó d’elles.

Més al fons, lluny de l’ou es poden distingir a cada cantó d’aquest dos figures de persones, una vestida de vermell i l’altre sembla nua. El quadre està situat en un lloc desert, el terra es fosc, i més enllà es veuen a cada cantó del quadre unes serralades que envolten la “vall” on es troba l’escena. Algunes muntanyes són de color bnaquinós, i les altres marron. Al cantó dret del quadre hi ha com una espècie de pilar de sorra o pedre, de color marró clar, davant d’unes muntanyes de color blanc. Al costat del pilar es sembla veure com unes petites edificacions de sorra clara, o una espècies de dunes.

En el cel hi ha una part de color blau, que cobreix gairebè tot el cel, i una altre de color marronos clar, no se distingir si una part és núbol o és cel.

4. ESTIL:

Surrealisme: El surrealisme (del francés surréalisme) és el moviment d'avantguarda més important del període d'entreguerres, i molt possiblement el més influent de tots ells. Va ser creat el 1924 a partir, i al voltant delManifest surrealista d'AndréBreton, el seu guia espiritual.

Per a molts surrealistes, aquesta cerca de trascendir la realitat tangible i d'assolir-ne una que incorporés els elements de la imaginació i l'inconscient s'ha manifestat en l'intent de portar a terme una revolució personal, cultural, política i social, a vegades concebuda o descrita com una transformació completa de la vida a través de la llibertat, la poesia, l'amor i el sexe

Aquest moviment artístic, intel·lectual i cultural en general s'orienta al voltant de la persecució de l'alliberament de la ment, emfatitzant les facultats imaginatives i crítiques del'inconcient i l'assoliment d'un estat diferent de, "més que" i més veritable que la realitat tangible i quotidiana: el "sur-real", per sobre de la realitat.

Al manifest surrealista de Breton, publicat el 1924, es defineix el surrealisme com:

Diccionari: Surrealisme, n. Pur automatisme psíquic, amb el qual es proposa d'expressar, tant verbalment com en l'escriptura, o per qualsevol altre mètode, el veritable mecanisme del pensament. El dictat del pensament en absència de qualsevol altre control exercit per la raó, fora de qualsevol preocupació estètica o moral.

Enciclopèdia: Surrealisme. Filosofia. El surrealisme es basa en la creença en la realitat superior de certes formes d'associacions prèviament negades, en l'omnipotència del somni, durant el desinteressat joc del pensament.

Més recentment, alguns surrealistes s'han involucrat en el movimentfeminista i en activitats radicals de protecciódel medi ambient per raons similars.

5. TÈCNICA: Pintura al oli.

SUPORT: Tela.

6. ANÀLISIS FORMAL

Línia: les línies són la majoria, per no dir totes, corbes. Són les línies que es poden trobar a la vida reals, però tan sols que la escena que està pintada no és gaire real.

Colors: en la foto que jo he agafat del quadre els colors són més aviat foscos, o no gaire lluminossos. Els colors que més destaquen són el blau verdós, i el marró. Els colors són freds, tot i el marró, el quadre te uns colors freds. També té el blanc de la tela que està a sota de l’ou, i el vermell de la sang, però no destaquen especialment en el quadre.

Llum i textura: La llum es bastant realita. És una llum que arriba de costat i produeix ombres cap al costat oposat. Les ombres fan que el quadre tingui una textura més voluminosa i arrodonida. La superfície no es molt llisa, és més aviat rogosa.

Composició: La composició del quadre no es pas simètrica. En una banda hi ha elements i a l’altre no, això significa que no respon a la llei de la balança. La part important del quadre en aquets cas és el ou d’on neix l’home. Està al centre, però els seus voltants no són simètrics. En el cantó dret hi ha el nen i la dona, però en el altre cantó no hi ha res important ni que destaqui tan com aquestes dues figures. En el únic lloc on les figures podries ser més o menys simètriques és en les muntanyes que recorren la vall, i en les dos persones que més lluny del ou, l’envolten.

7. INTERPRETACIÓ: CONTINGUT I SINGIFICAT

Tema: El quadre representa el naixement d’un nou home sorgit d’Amèrica. El autor al fer el quadre va anotar algunes paraules com “paracaigudes”, semblaria com que el paracaigudes ha portat el globo terraqüi convertit en un ou fins algún altre espai on se’l acull posant-li un mocador perquè s’apolli i es pugui realitzar el naixament. Semblaria que el nou espai necessitaria també una transformació, potser en la ment del pintor hi habia algún tipus de possible interacció entre el home nou, el nostre món i el nou espai cap on el paracaigudes ens va portar. Observeu que no neix un nadó, neix un home amb tota la capacitat de reflecció i actuació que aixó sugereix.

Antecedents i influències posteriors: L’autor no es va inspirar en cap quadre en concret, si no en els seus propis somnis. El autor pintava el què somiava, i aquesta imatge representa un somni i a la arquitectura del Renaixement.

Recepció: Dalí normalment no pintava per encarrecs ni per ningú, i aquest quadre va estar fer no per cap motiu especial.

Funció: Aquest quadre va ser fet perquè al autor en el 1941 va resoldre formar part per el casicisme i només pintar pinta quadres “consagrats a la arquitectura del Renaixement.” No servia per a cap funció en concret, per a decorar.